Paremiologia catalana comparada digital

De l'aire del cel

53 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1805.

Viure de l'aire del cel

22 fonts, 1949.
Menjar molt poc.
Equivalent en castellà: Vivir del aire.
Sinònim: v. Viure amb l'esquena dreta.
Equivalent en castellà: Vivir del aire.
Sense fer res.
Sense fer res.
Viure sense menjar, pobrament.
Lloc: Illes Balears.
Sense treballar.
Menjar molt poc.
Sobreviure amb molt pocs mitjans | Espavilar-se per a aconseguir mitjans de subsistència.
Ja saps que no es pot viure de l'aire del cel.
Tenir pocs mitjans econòmics, pocs recursos.
Equivalent en castellà: Mantenerse (o sustentarse) de aire | Vivir del aire.
Menjar molt poc.
Equivalent en castellà: Mantenerse (o sustentarse) de aire | Vivir del aire.
Viure sense menjar.
No sé pas com poden mantenir-se, aquests; sembla que visquin de l'aire del cel / Viuen de l'aire del cel, amb prou feines tenen aigua.
Sinònim: Viure d'aire, com els camaleons.
Sinònim: Prendre-s'ho a la fresca.
No tenir una manera estable de viure. L'usen també en sentit negatiu.
M'hauré d'acollir al subsidi d'atur, perquè un hom no pot pas viure de l'aire del cel.
Lloc: Mallorca.
No tenir diners i sortir-se'n.
No sé com s'ho fan però viuen de l'aire del cel.
Equivalent en castellà: Vivir del aire.
Bromes a part, José Ortega y Gasset en la seva 'Teoría de Andalucía' fa una apologia de l'ideal vegetatiu i del viure de l'aire del cel com a estuls de cultura.
No treballar.
No tenir un ofici ni una feina coneguda i subsistir de totes maneres.
Ningú sap a què es dedica. Sembla que visqui de l'aire del cel.
Equivalent en castellà: Vivir del aire.
Equivalent en francès: Vivre de l'air du ciel.
Lloc: Els Aspres (Rosselló).
No treballar.
Viure sense mitjans econòmics coneguts.
Menjar escassament.
Lloc: Sabadell.

Viure dels aires del cel

5 fonts, 1910.
No tenir sostén per viure.
Si no entren diners a casa no sé com ho farem. No podem pas viure dels aires del cel.
Lloc: Olot (Garrotxa).
[…], talment la formiga dialogant amb la cigala, tampoc la panxa no admet raons quan, bramant de gana, contacta intransigent amb l'eros, i li exigeix satisfer les seves necessitats vitals del cada dia, més si no està avesada a viure dels aires del cel.
Es diu amb sò de burla dels que no guanyen ni tenen. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Equivalent en castellà: Mantenerse del aire.
La gent es pensen que els poetes viuen dels aires del cel.
Sinònim: Viure de l'aire del cel.
Lloc: Vic (Osona).

Venir de l'aire del cel

3 fonts, 1984.
Sense esperar-ho, sent motiu d'alegria.
Tenir una alegria inesperada.
Venir una cosa bona sense esperar-la.
Lloc: Illes Balears.
Cosa que no s'esperava.
Lloc: Menorca.

Viure de l'aire

3 fonts, 1980.
No tenir cap guany conegut.
No treballa enlloc; viu de l'aire; deu demanar diners a l'un i a l'altre.
Sinònim: Viure amb l'esquena dreta.
Font: R-M.
No tenir cap guany conegut.
Sinònim: Veg. Viure amb l'esquena dreta.
Lloc: Ribera.

Víurer del ayre del cel

3 fonts, 1805.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
F. menjar mòlt poc.
Equivalent en castellà: Sustentarse del ayre.
F. menjar mòlt poc.
Equivalent en llatí: Vento ali.

Pareix vengut de l'aire del cel

2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Mallorca.

Viu dels aires del cel!

1 font, 2012.
Del que no té gaires diners.
Sinònim: Va escanyat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Viure de s'aire del cel

1 font, 1999.
Ho diuen d'algú que aparentment menja molt poc.
Lloc: Mallorca.

Viure del aire del cel

1 font, 1958.
Campar sin recursos.

Víurer del aire del cel

1 font, 1839.
Fr. ab que se pondèra lo poc que mènja alguna persòna.
Equivalent en castellà: Sustentarse del aire.
Fr. ab que se pondèra lo poc que mènja alguna persòna.
Equivalent en francès: manger très-peu.
Fr. ab que se pondèra lo poc que mènja alguna persòna.
Equivalent en francès: Vivre de l'air.
Fr. ab que se pondèra lo poc que mènja alguna persòna.
Equivalent en italià: Pascersi come il cavallo del Ciolle.
Fr. ab que se pondèra lo poc que mènja alguna persòna.
Equivalent en llatí: Tenui cibo uti.