Paremiologia catalana comparada digital

Tenir pessigolles

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Tenir pessigollas

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Ser cosquilloso.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.
Equivalent en llatí: Titillationem aegre ferre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.
Fr. Sér mòlt sensible á ellas.
Equivalent en castellà: Ser cosquilloso.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pessigollas y pessigolas», p. 331. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Sér mòlt sensible á ellas.
Equivalent en llatí: Titillationem aegre ferre.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pessigollas y pessigolas», p. 331. Hermanos Espasa, Editores.

Tenir pessigolles

2 fonts, 1970.
Ésser susceptible d'experimentar aquesta sensació.
Equivalent en castellà: Tener cosquillas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pessigolles», p. 182. Enciclopèdia Catalana.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pessigolles 2», p. 295. Edicions Polígrafa.