Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1037. Editorial Selecta-Catalonia.
Terra fluixa, bona de llaurar, però més de segar
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
Terra fluixa, bona de llaurar, però més de segar
3 fonts, 1951.
Altres tenen un sentit irònic i en realitat diuen el contrari o exageren: no si cull res.
Terra fluixa, bona de llaurar; però més de segar
1 font, 1984.
La terra conreable també és valorada segons la dificultat per a ser treballada, així es parla de terres primes, grasses, toves… No reté l'aigua i no s'hi cull res.