Paremiologia catalana comparada digital

Teuladina, puta fina

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1978.

Teuladina, puta fina

4 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Baixa. Teulada». Manuscrit.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Gentilicis», p. 477. Edicions 62.
Teulada.
Vinyoles i Vidal, Joan J.; Piqué i Huerta, Ramon (1989): Diccionari eròtic i sexual «Refranys geogràfics valencians», p. 457. Edicions 62.

Teuladina, / puta fina

1 font, 1992.
Fórmula molt usada en el folklore geogràfic per a la derivació de dites despectives sens cap altra base que la rima; vegeu el meu recull S, III, 20.
Lloc: Dénia.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. I. El Marquesat de Dénia i les Valls de Pego. Tòpics del Marquesat de Dénia i les Valls de Pego», p. 54. Fundació Caixa Castelló.

Teuladina, puta i fina

1 font, 2022.
Cada dia un poble de la Marina Alta.
Lloc: La Marina Alta.
El parlar de la Marina Alta (2022): «https://twitter.com/vicdelamarina/status/1575831884772167680». Twitter.

Teulaïna, puta fina

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Rivalitats, maledicència i parladuries dels pobles», p. 56. Editorial l'Esquer.