Paremiologia catalana comparada digital

Tic-i-tac

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Tiquitac

2 fonts, 1926.
Sinònim: V. Tic-i-tac.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tiquitac». Editorial Moll.
Interj. Onomat. : Tiquitic.
La més dolça música / era el tiquitac / que feien les dones / moguent un sedàs (Pere d'Alcàntara Penya, «Poesies», 1892).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 216. Edicions 62.

Estar tic-i-tac (amb algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1786. Publicacions de la Universitat de València.

Tic-i-tac

1 font, 1926.
M. Soroll sec i repetit.
La més dolsa música / era el tiquitach / que feyen les dones / moguent un cedàs, Penya Poes. 166.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tic-i-tac». Editorial Moll.