16 recurrències. Primera citació: 1839.
Imperatiu de «tirar», usat com a interjecció per a incitar, fer anar, expressar decisió, entusiasme, incredulitat, petició i molts d'altres sentiments i reaccions anímiques.
Prou m'hauria casat, tira!… No anava per a altra cosa!, Pons Com an. 202 | Tira, que tu estàs més enamorada!, Alcover Cont. 14 | Tira! que es sant de la casa just ve un pich cada any, Ignor. 75.
Equivalent en castellà: ¡Vamos! | ¡Hala! | ¡Anda! | ¡Vaya!
En un to no tan agressiu com «Aire!».
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Hala!, ¡Anda!
Crit que es fa a les bèsties aturades per tal que avancin.
Lloc: La Bisbal, Castellbò.
Interjecció que s'usa per a expressar reaccions anímiques diverses.
Tira, home, tira! | Tira! Això no pot ser!
Despatxar algú que destorba o fa nosa.
Lloc: País Valencià.
Interjecció per marcar indiferència.
Interj. ab que se exprèssa la admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: ¡Cáspita!
Interj. ab que se exprèssa la admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en francès: Malepeste!
Interj. ab que se exprèssa la admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Canchero!
Interj. ab que se exprèssa la admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Cospetto!
Interj. ab que se exprèssa la admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Hui!