Toca, toca!

2 recurrències. Primera citació: 2003.

Lloc: Valencià meridional.

Fórmula amb la qual expressem que no s'accepta el suggeriment que un altre interlocutor acaba de dir. L'ús que es fa d'aquesta expressió estalvia —encertadament— la introducció d'una negació en el diàleg, l a qual, quasi sempre, dificulta o interromp la fluïdesa de les relacions en qualsevol acte de comunicació.

—Podríem fer pilotes el diumenge. —Toca, toca! La faenata és menuda! I qui té ganes de treballar tant?

Lloc: Benidorm.