Paremiologia catalana comparada digital

Tocar-se les gandumbes

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Tocar ses gandumbes

2 fonts, 1926.
Gandulejar.
Lloc: Palafrugell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gandumbes». Editorial Moll.
Gandulejar, viure sense treballar.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «G», p. 89. Edicions Baix Empordà.

Estar-se tocant les gandumbes

1 font, 1985.
Sinònim: V. Mirar qui té el cap més gros.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cap», p. 54. Editorial Pòrtic.

Gratar les gandumbes

1 font, 2001.
Prendre el pèl, pujar a cavall. El sentit literal és un eufemisme per gratar els collons.
Encara em grataries les gandumbes.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 180. Ràdio Olot.

Tocar les gandumbes

1 font, 2013.
Es deu referir a allò mateix que, segons la dita, tenia com a melons.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Q. Gent del fang», p. 58. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Tocar-se ses gandumbes

1 font, 2012.
Els diccionaris dialectals consultats entren «ser un gandumbes» com el qui es fa el beneit per no treballar, sempre «tocant-se ses gandumbes».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Gaita», p. 302. Brau Edicions.