Paremiologia catalana comparada digital

Tocar a bateig

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

A bateig

2 fonts, 1989.
Tocaven a tocs ràpids i seguits, alternant les batallades de les dues campanes petites.
Lloc: Lloret de Mar.
Fàbregas i Barri, Esteve; Rebollo i Tibau, Carme (1989): La cultura tradicional i el parlar de Lloret «Primera part. La cultura tradicional a Lloret de Mar. Vida parroquial. Tocs de campana tradicionals», p. 136. Editorial Claret.
Trillejar, com si fos a festa, , que era repicar seguit amb les dues campanes, amb la campana grossa i la petita. Si les campanes tocaven molta estona era senyal que el padrí s’havia lluït.
Lloc: El Masnou.
Maristany, Carles (2007): Butlletí Gent del Masnou, 3a. època, núm. 240, abril 2007 «Avui tampoc no farem campana», p. 20. Web.

Tocar a bateig

2 fonts, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tocar les campanes», p. 113. Edicions Polígrafa.
Hauria d'anar al final de la pàg. 99 del "Refranero internacional de la música y de la danza"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_222_1. Manuscrit.