Paremiologia catalana comparada digital

Tocar a missa

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Tocar a missa

4 fonts, 1970.
L'endemà, tan bon punt van ser a l'església, la guineu, que era més viva que la fam, va lligar la cua del llop a la corda de les campanes tot dient-li que no deixés d'estirar-la perquè així tocaria a missa.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. Content i enganyat», p. 157. Edicions del Mall.
Tot d'un plegat, li semblà sentir que les campanes de la Plana tocaven a missa.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Tercer grapat: Ara que sóc mort… El capellà ressuscitat», p. 58. Edicions del Mall.
Dir o fer coses que no són del cas.
Avui plourà. —Amb aquest sol? Em sembla que toques a missa.
Sinònim: Tocar el violon.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Missa», p. 148. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. Tocar el violó [violon].
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Violó», p. 235. Editorial Pòrtic.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tocar les campanes», p. 113. Edicions Polígrafa.
Tanmateix, si no fos que he sentit tocar a missa, diria que no és ni mitjanit.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Debat d'urgència», p. 102. Edicions de la Magrana.

Tocar a missa i al sermó

2 fonts, 1986.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. T», p. 178. Edicions Tívoli.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Els instruments musicals en el refraner. Campanes i campanars», p. 51. Llorens Llibres.