Paremiologia catalana comparada digital

Home casat, burro espatllat

170 recurrències en 48 variants. Primera citació: 1883.

Home casat, burro espatllat

42 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 11 (1 d'octubre de 1926) «Refraner. VIII. Del casament», p. 174. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 18 (15 de gener de 1927) «Refraner. XIII. El marit», p. 310. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 56 (1 de setembre de 1928) «Refraner. XLI. L'ase i els homes», p. 291. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.
Escarneix el que representa el casament per a l'home.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Casar», p. 110. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 29 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Correu / Vergés Gifra, Àngel (2010). Correu electrònic.
Esgarriacries (2020): «https://twitter.com/ESGARRIACRIES/status/1305622174921822211». Twitter.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 326», p. 104. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.
El matrimoni sembla ser un problema, na creu molt més gran per als homes que per a les dones, segons els missatges que podem trobar al refranyer en aquest sentit.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Prevencions contra les dones per als homes», p. 64. Consell Insular de Menorca.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Aquesta dita és popular arreu de Catalunya, però a Cerdanya sempre s'ha escoltat molt. Cal remarcar-hi que l'home ja es considera burro abans de casat, però que a més s'ha espatllat a causa del matrimoni.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 231. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Caracteritza l'ase l'obligació de portar càrregues feixugues sense protestar. La comparació d'aquest animal amb l'home casat és molt eloqüent, perquè l'"animalitza". La paraula «burro» també significa 'estúpid que obra irracionalment'
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 54. Editorial de Vecchi.
Equivalent en francès: Homme marié, âne estropié.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 108. Robert Morel Editeur.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «H», p. 187. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 61. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 215. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2014): El bloc de la Carme «Més dites gandesanes». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 116. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 27. Editorial Millà.
Mira, David (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Homes». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 129. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Bages i el Baix Llobregat Nord.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Camós (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Lleida (Segrià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Vol dir que els compromisos que contreu l'home quan es casa l'impossibiliten normalment de la llibertat que disfrutava quan era fadrí.
Equivalent en castellà: Te casaste, la cagaste.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Hi ha una relació de causa i efecte entre "A" i "B", on "A" és l'antecedent de l'efecte "B"
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «2. Què són els refranys? 2.4 Estructura dels refranys», p. 14. Web.
Les frases nominals són estructures que malgrat no tenir predicat verbal presenten dins l'oració elements que no són verbs, però que ens donen a entendre l'acció que s'hi du a terme, i que per tant, exerceixen de predicat, que queda implícit en l'oració. Si l'home es casa, aleshores esdevindrà un burro que s'espatlla. En aquest cas són els participis dels verbs casar i espatllar els que ens informen de l'acció que es produeix en aquest refrany.
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «2. Què són els refranys? 2.4 Estructura dels refranys», p. 15. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 64. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Vida». Blogger.
Home casat burro. 9-8-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_493.jpg. Manuscrit.
Home casat burro. 7-10-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_494.jpg. Manuscrit.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. L'amor i el matrimoni», p. 175. Institut Francesc Ribalta.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Homes», p. 8. Revista L'Estel.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Home», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 162. Zenobita Edicions.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep M (2021): Emporda.info «Mar d'amunt. Refranys, dites i frases fetes - https://www.emporda.info/opinio/2021/06/13/refranys-dites-i-frases-fetes-52723436.html». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 100. Museu Arxiu de Sentmenat.

Home casat, ruc espatllat

18 fonts, 1922.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. H», p. 59. Ajuntament de l'Escala.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «H», p. 33. Autoedició.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella ««Convivència» familiar», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 113. Pagès Editors.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. «Convivència» familiar», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «H», p. 120. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/538719292448317441». Twitter.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 34 - Dites i Refranys a la vora del foc (VI) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1224». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.
Els que més ens demostren el masclisme dins del matrimoni. Ens donen la visió dels homes de la seva situació dins el matrimoni, considerant-la com un calvari, on ells són els principals màrtirs.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 52. Autoedició.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. H», p. 115. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Fulleda (Garrigues).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Oliana (Alt Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. g) De la dona i el casament», p. 26. Editorial Acebo.
Doncs ja saps el que diu l'adagi: «Home casat, ruc espatllat».
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El secret de l'Ametller», p. 133. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. H», p. 24. Amics de Tous.

Home casat, home espatllat

10 fonts, 1987.
Btwit, Joan (2021): «https://twitter.com/joanbtwit/status/1422488614714363904». Twitter.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 113. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 18. Garsineu Edicions.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.
Lloc: Gràcia (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Climent del Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Gregori (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vila-seca (Tarragonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Home casat, ase domat.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones. 8.1.1. La misogínia», p. 217. Eixam Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 45. Seuba Edicions.
Soler, Jordi (2021): «https://twitter.com/jordisolerf/status/1422283278120329229». Twitter.
Sr. Troncio (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Home casat, ase espatllat

6 fonts, 1979.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «30.7. Rondes i refranys de casament», p. 359. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Sovint el casament comporta pèrdua de llibertat.
Antoja, Joan; Matas, Anna M.; Oriol, Joan (2018): Bestial! Cultura popular, refranys i frases fetes… molt animals «Ase. Refranys», p. 10. Cossetània Edicions.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La família. Matrimoni», p. 101. Edicions Tres i Quatre.
Al·ludeix que sovint el casori representa la pèrdua de llibertat, ja que la dona, encara que insatisfactòriament, agafa el govern de la casa.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 101. Editorial de Vecchi.
Sovint el casori representa la pèrdua de llibertat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Ase», p. 18. Editorial Millà.

Home casat burro espatllat

4 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ribes de Freser (Ripollès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «H», p. 28. Manuscrit.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Home casat, burro espatlat

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Espatlat = malmés, esguerrat, desbaratat. És una recriminació a qui pretén casar-se o ja ho ha fet.
Sinònim: T'has casat, t'has cagat || Similars: Home casat, home donat | Quan un home es casa, lliguen un bou i amollen una vaca.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 562. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. H», p. 141. Edicions Víctor.

Home casat / burro espatllat

2 fonts, 1910.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lo qual no es gayre falaguer per lo qui dobleguen lo cap al jou del matrimoni.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 35. L'Avenç.

Home casat ruc espatllat

2 fonts, 1987.
Lloc: Cervera i Sedó (Segarra).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Comparació home/ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 124. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Home casat ruch espatllat

2 fonts, 1913.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 270, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Home casat, / ruc espatllat

2 fonts, 1937.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 19. Autoedició.
I, encara que no tan irònicament, abunden els símils que ajunten l'home i el ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 184. Revista Curiositats de Catalunya.

Home casat, burro albardat

2 fonts, 2004.
Quan un es casa, adquireix uns certs compromisos que comparteix amb l'esposa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 439. Editorial Moll.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 50. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Home casat, burro espal·lat

2 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Home», p. 39. El Llamp.
Font: CL.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 50. Instituto de Estudios Turolenses.

Home casat, ruch espatllat

2 fonts, 1900.
Sinònim: Hom casat, hom mudat | T'has casat, t'has cagat | Home casat, home engaviat.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 16. Impremta Catalònia.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 24. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Home casat: burro domat

2 fonts, 1994.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.3.1. Relacions amoroses. Refranys sobre les relacions amoroses. La dona i el casament», p. 141. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Teulada (Marina Alta-País Valencià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Burro casat, burro espatllat

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. B», p. 14. Amics de Tous.

Burro casat, burro espatllat!

1 font, 2018.
Sens Falta (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.

Home casat / Dona casada, home espatllat

1 font, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home casat / ruc espatllat

1 font, 1970.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ruc», p. 237. Edicions Polígrafa.

Hòme casat burro espatllat

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Home casàt burro espatllàt

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home casat home espallat

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home casat, «burro» estropejat

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Masclisme i feminisme», p. 62. Editorial l'Esquer.

Home casat, / burro albardat

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Burro», p. 333. Edicions Polígrafa.

Home casat, / burro espatllat

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 286. Edicions Polígrafa.

Home casat, / home espatllat

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Home casat, ase (o burro) espatllat

1 font, 1997.
Sinònim: Home casat, home cagat | Home casat, ruc albardat (o ruc espatllat).
Equivalent en castellà: Casado y arrepentido.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Casat», p. 38. Edicions 62.

Home casat, ase albardat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 324», p. 104. Columna Edicions.

Home casat, ase domat

1 font, 2011.
Sinònim: Home casat, home espatllat.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones. 8.1.1. La misogínia», p. 217. Eixam Edicions.

Home casat, burret sanat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 325», p. 104. Columna Edicions.

Home casat, burro albardat (o domat)

1 font, 2012.
Dels casaments.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la família», p. 78. Brau Edicions.

Home casat, burro domat

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «H», p. 30. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Home casat, burro entrenat

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Home casat, burro i desgraciat

1 font, 1989.
Moltes vegades s'anomena a l'home, tant com a varó com a marit. També, com tot deu, ben pocs salven la pell.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 20. Autoedició.

Home casat, burro sanat

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 56 (1 de setembre de 1928) «Refraner. XLI. L'ase i els homes», p. 291. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Home casat, burro/ruc espatllat

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Home casat, home (o burro) espatllat

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home casat, homes espallat

1 font, 2010.
Lloc: Santa Margarida de Montbui (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Hòme casat, ruc (burro) espatllat

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIII. Matrimòni. Embarás», p. 344. Centre Excursionista de Catalunya.

Home casat, ruc (o ase, o burro) espatllat

1 font, 1999.
Els compara irònicament; sovint el casament comporta la pèrdua de llibertats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.

Home casat, ruc albardat

1 font, 1999.
Els compara irònicament; sovint el casament comporta la pèrdua de llibertats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.

Home casat, ruc aspatllat

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Aspatllar», p. 22. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Casar-se», p. 41. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Home», p. 79. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ruc», p. 131. Pagès Editors.

Home casat, ruc espatlat

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 168. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Home casat, ruc espatlla

1 font, 2014.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.

Hòme casat, ruch espalat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 129. Editorial Arte y Letras.

Home casat… burro espatllat

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home casat…, burro espatllat

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Home cast, ruc espatllat

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Hombre casado, hombre mudado | Casado y arrepentido | Casada y mal día, todo en un día.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. H», p. 806. Antoni López, Editor.

Ruc casat, ruc espatllat

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Solters, casats i matrimoni», p. 94. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.