Paremiologia catalana comparada digital

Tot just de Déu

3 recurrències. Primera citació: 1910.
A penes, tot just tot just, quasi gens.
Arriba a les seves orelles una mena de música estranya i embadalidora; era una música que tot just de Déu se sentia, fina, finíssima, mig esbalaïda en el ventijol, Ruyra Pinya, i, 106.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu II». Editorial Moll.
En aquest sentit s'usa sovint la locució «tot just», i encara més intensivament «tot just de Déu».
Alguns es banyen només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua, Ruyra Pinya, ii, 160.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Just, Justa III.3». Editorial Moll.
Hi ha estat a temps, etz.
Equivalent en castellà: Apenas (ha llegado á tiempo, etc.).
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. T», p. 214. Imp. de J. Horta.