Paremiologia catalana comparada digital

A qui es mor de por li fan la sepultura de cagallons

21 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1883.

A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui no arrisca, no en pisca | Qui s'arrauleix, el fred se'l menja | L'home covard mor espantat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2792», p. 342. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Empordà.
Salvatella Sunyer, Josep M (2022): El Punt Avui «Dites empordaneses - https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/2082193-dites-empordaneses.html». L'Avui / El Punt Avui.
Miedo.
Equivalent en castellà: A quien de miedo se muere, de cagajones le hacen la sepultura.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 47». Autoedició.

A qui es mor de por, li fan la sepultura de merda

3 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Por i covardia», p. 174. Edicions Tres i Quatre.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 71. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.6. Funcions i necessitats del cos. 4.6.3. Funcions fisiològiques i referències escatològiques», p. 84. Eixam Edicions.

A qui 's mòr de por, li fan la sepultura de cagallons

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Al que de miedo se muere, de cagajones le hacen la sepultura.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 467. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Cui timor interitus, merdae fuere sepulchrum.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 467. Centre Excursionista de Catalunya.

A qui es mor de po, li fan la sepultura de cagallons

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 277. Edicions 62.

A qui es mor de por li fan la sepultura de cagallons

1 font, 2013.
Anònim (2013): Escatologia popular. Refranyer groller «Refranyer groller», p. 15. Web.

A qui es mor de por, / li fan la sepultura de cagallons

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A qui se meurt de peur, / on fait un tombeau de crottes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La guerra i la pau / La guerre et la paix», p. 370. Robert Morel Editeur.

A qui es mòr de por, li fan la sepultura de mèrda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 27. Editorial Arte y Letras.

A qui es mor de por, li fan sepultura de merda

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 27. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A qui se mort de po li fan la sepultura de cagallons

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «P», p. 43. Manuscrit.

Al qui's mor de por li fan la sepultura de cagallons

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui de por se mor, de merda li fan la fosa

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 46. Real Academia de Historia.

Qui de por se mor, de merda li fan la fossa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.