2 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeia dels cops secs i repetits, com els d'una persona que camina, els del cor que batega, etc.
Una fulla seca s'atura palpitant sobre els vidres de la meva finestra…, tusta, trap trap, Ruyra Parada 11.
Interj. Onomatopeia del soroll dels cops secs i repetits com el que fa un cavall o algú que camina o corre, un cor que batega, etc.
[…] fins que, a l'ésser més a la vora, ja no semblava cap fressa d'enderroc, sinó que tenia tot l'aire del trap-trap que fa la cavalleria trotant amunt les lloses dels carrers (Raimon Casellas, «Les multituds», 1906).