Onomatopeia del soroll d'una cosa que es mou d'un costat a l'altre.
Y es ventadoret, treca-trech, venta qui venta, Alcover Rond. ii, 162.
Trec-a-trec
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Trecatrec
2 fonts, 1926.
M. i f. Persona capbuit i aficadissa o vaivera.
No fan més que dir que jo som una treque-trec, una revel·lera que aferr allà on puc, Alcover Cont. 382 | Jo escoltar-me lo que aquells treque-trecs i polissardos m'embolicaven!, ibid. 386.
Equivalent en castellà: Ligero de cascos | Mequetrefe.
Lloc: Manacor.
Interj. m. i f. Onomatopeia del soroll que fa una cosa que es mou d'una banda a l'altra. | m. i f. Persona que té poc seny.
I es ventadoret, treca-trec, venta qui venta (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Tracatrec
1 font, 1926.
Sinònim: V. Trec-a-trec.