Paremiologia catalana comparada digital

Trencaametlles

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Trencaametlles

2 fonts, 1926.
M. i f. persona molt xerraire.
Equivalent en castellà: Cotorra.
Lloc: Empordà, Martinet.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trencaametlles». Editorial Moll.
M. i f. A la part occidental de Cerdanya és una persona molt xerraire.
Aquella dona calla pas mai, és una trencaametlles.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. T», p. 442. Edicions Salòria.

Sere un trencaametlles

1 font, 2001.
Ser una persona que no calla mai, que sempre xerra.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 188. Ràdio Olot.