Paremiologia catalana comparada digital

Trencar el dia

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Trencar el dia

6 fonts, 1926.
Sortir el sol.
Sinònim: Clarejar el dia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dia I». Editorial Moll.
Començar a fer-se de dia.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. T», p. 82. Editorial Marfil.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 135. Universitat Autònoma de Barcelona.
Es llevaven quan trencava el dia i se n'anaven a trebaiar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 338. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 122. Onada Edicions.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Trencar ó rómprer lo dia

1 font, 1864.
Fr. comensar á ferse de dia.
Equivalent en castellà: Amanecer, alborear, reir el alba; romper, abrir, despuntar el dia.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dia», p. 561. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. comensar á ferse de dia.
Equivalent en llatí: Lucesco, is.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dia», p. 561. Hermanos Espasa, Editores.