Paremiologia catalana comparada digital

Treure atxa

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2363», p. 782. Columna Edicions.
Són pròpiament dos els Oficis que se celebren: primer el de l'"Administració parroquial de Sant Antoni Abat", que cuidava de l'Altar del Sant en el temple antic i compta encara amb bandera pròpia, i l'Ofici "dels Tonis" també s'hi duu la bandera gremial. Diferent del de l'Administració, i són nombrosos els acompanyats dels abanderats que surten a "treure atxa". Explicat amb més detall a l'original.
Lloc: Manlleu (Osona).
Gasol, Josep M., prevere (1958): Calendari folklòric manlleuenc «Gener - 17. Sant Antoni Abat». Editorial Llar del Llibre.
Sortir davant de l'altar amb l'atxa encesa a l'hora de la missa solemne.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Treure atxa», p. 168. Edicions Polígrafa.
En lo banc propi dels majorals, s'hi asseuen los nous, i a l'hora de «treure atxa», que es al primer Evangeli, reben de mans dels vells dugues atxes guarnides.
Lloc: Ciutadilla.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Janer. 1. Cap d'Any. La Circumcisió del Senyor», p. 21. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.