Paremiologia catalana comparada digital

Trico, traco

5 recurrències. Primera citació: 1926.

Trico-traco

5 fonts, 1926.
M. Soroll estrident i insistent.
Y al bell tricotraco y a bon tall d'espasa, Brama llaur. 79.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trico-traco». Editorial Moll.
Soroll estrident i insistent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 69. Editorial Moll.
Soroll de pedres que es fan picar amb cert ritme.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Trico-traco», p. 173. Edicions Polígrafa.
Onomatopeia expressiva dels passos d'una persona.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Trico-traco», p. 490. Llibres de l'Index, S.A.
Interj. Onomat.: Tris-tras.
I al bell tricotraco i a bon tall d'espasa (Jaume Gassull i Almenar, «Brama dels llauradors de l'horta de València», 1561).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 224. Edicions 62.