Interj. Onomat.: Toc-toc (trucar).
A l'arribar a l'era del Lledonell, el rector va deixar el ronsal de l'euga, i, com si tot d'una es determinés de fer el cor fort, va dirigir-se resolut a trucar a la porta de la casa: / —Troc, troc! (Raimon Casellas, «Els sots feréstecs», 1901).