Txic-txac

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Interj. Onomat.: Catric-catrac (sedàs, teler), xic-xec.

L'olor de la borra i el txic-txac dels telers li donaren una alegria molt gran: aquell tornava a ser terreny conegut (Isabel-Clara Simó, «Júlia», 1983).