Paremiologia catalana comparada digital

Ua!

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

3 fonts, 1970.
Crit per a tancar les vaques o fer-les anar del prat a la cort.
Lloc: Cerdanya.
Onomatopeia del so de plorar.
Quan la van deixar plantada es va posar a plorar com una magdalena, uàààà!, uàààà!
Sinònim: Ah.
Equivalent en anglès: Blub | Boo-hoo | Sob | Waa | Wah | Waugh | Whaa.
Onomatopeia del so de plorar.
Quan la van deixar plantada es va posar a plorar com una magdalena, uàààà!, uàààà!
Sinònim: Ah.
Equivalent en castellà: Bua | Bububu | Hi hi | Snif | Sñif | Ua.
Onomatopeia del so de plorar.
Quan la van deixar plantada es va posar a plorar com una magdalena, uàààà!, uàààà!
Sinònim: Ah.
Equivalent en francès: Ah | Bouh | Ha | Hé | Hi | Ho | Hou | Hu | Ouah | Ouin | Snif.
Sinònim: Uah.
Interj. Onomat.: Uaah, uè.
[Un nen plora desconsoladament:] —Uaaaaaaà!! (Manel, «Els cepats», a «Cavall Fort», 110-111, 1967).

Ua!

2 fonts, 1926.
Interj. que s'usa per a incitar o animar una persona o un animal.
Ua, mosso!!, Ua, moro!! Ua, petit!!, Alcover Rond. i, 173.
Equivalent en castellà: ¡Va! | ¡Sus!
Lloc: Mall.
És molt típic de Castelló capital la introducció de frases adversatives amb la interjecció «Uà!». Uà» és com «I ara per on ixen estos?». Equivaldría a un «Oh!» de matís un tant polemitzant o indignat.
Uà! a sant de què? què vol dir això? | Uà?, això que vol dir?
Lloc: Castelló (La Plana Alta).

Ua

1 font, 2002.
Interj. Expressió usada per incitar o animar una persona o un animal. De creació expressiva.
I aquell animal ja és partit a alçar es cul […] —Ua, petit!! deien l'amo i sa madona (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).