Paremiologia catalana comparada digital

Ua!

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Ua!

2 fonts, 1926.
Interj. que s'usa per a incitar o animar una persona o un animal.
Ua, mosso!!, Ua, moro!! Ua, petit!!, Alcover Rond. i, 173.
Equivalent en castellà: ¡Va! | ¡Sus!
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ua!». Editorial Moll.
És molt típic de Castelló capital la introducció de frases adversatives amb la interjecció «Uà!». Uà» és com «I ara per on ixen estos?». Equivaldría a un «Oh!» de matís un tant polemitzant o indignat.
Uà! a sant de què? què vol dir això? | Uà?, això que vol dir?
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Decidim (2015): Decidim. Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià «Revitalitzar l'expressivitat del valencià, per un "valencià divertit" -5: Malnoms. Expresions segons comarques».

Uà

1 font, 1970.
Crit per a tancar les vaques o fer-les anar del prat a la cort.
Lloc: Cerdanya.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Uà», p. 194. Edicions Polígrafa.

Uàh

1 font, 1991.
Plorar.
Sinònim: Uèèè.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis. Renous que es fan amb el cos», p. 57. Editorial Moll.
Lladruc (als còmics).
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 69. Editorial Moll.