Són dos exemples ben clars i concrets de locucions de semàntica igual però sorgides segons les matèries tèxtils més característiques o més operades en comarques diferents. Totes dues equivalen a pegar, tupar o castigar. La primera és pròpia de comarques o localitats canemeres, mentre que la segona ho és de Sabadell i Terrassa, localitats que tenen una antiga tradició llanera.
Lloc: Sabadell, Terrassa.