Paremiologia catalana comparada digital

Ui!

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1907.

Ui!

3 fonts, 1970.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Ay!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 273. Editorial Diàfora.
Exclamació de dolor.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Ui! 1», p. 195. Edicions Polígrafa.
Exclamació d'admiració.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Ui! 2», p. 195. Edicions Polígrafa.
Queixa.
Sinònim: Veg. Ai!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «U», p. 251. Edicions 62, accepció 2.
Exclamació de ponderació.
Sinònim: Veg. Alça!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «U», p. 251. Edicions 62, accepció 1.

Ui

2 fonts, 1926.
Interj. de sorpresa i de dolor.
Uy! no'n recordarem pochs, de moments feliços!, Oller Fig. Pais. 185 | Ui, com ne surten!, Massó Croq. 69 | Uy! Quin gènit més bròfec té l'agüelo!, Guinot Capolls 58.
Equivalent en castellà: ¡Uy!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Ui». Editorial Moll.
Interj. i m. Expressa dolor, por, admiració, sorpresa, alegria, i també es fa servir, generalment repetida, per reprovar o amenaçar.
UI! no en té pocs, de pretendents! (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-1891).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «U», p. 241. Edicions 62.

Uy

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.