Paremiologia catalana comparada digital

Ulls de lluert

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1924.

Ulls de lluert

2 fonts, 1970.
Molt grossos, prominents.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Diferents classes d'ulls», p. 272. Editorial Gregal.
Ulls de llangardaix; són blaus, grossos i sortints.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Ulls de lluert», p. 201. Edicions Polígrafa.

Té uns ulls com un lluert

1 font, 1924.
De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tinre els ulls com un lluert

1 font, 2017.
Tenir els ulls molt vius, molt oberts, estar molt despert. Se sol dir quan un nen s'ha despertat i no vol dormir més.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 174. Salvat, S.A. de Ediciones.

Ulls de lluert (o de llangardaix)

1 font, 2011.
Ulls blaus, grossos i molt sortits.
Equivalent en castellà: Ojos de sapo | Ojos saltones (o reventones).
Lloc: Empordà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

Una vista com un lluert

1 font, 1970.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vista», p. 300. Edicions Polígrafa.