Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «Pròleg», p. 7. Edicions Morera.
Un mort en crida un altre
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.
Un mort en crida un altre
4 fonts, 1982.
Ell deia que, quan es moria algú en una casa, normalment, i en poc temps, hi havia una, dos i fins i tot tres defuncions en la mateixa casa. Acabava l'explicació dient: "i és que un mort en crida un altre"
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Lloc: La Garriga.
Lloc: Penedès.
Un mort crida un altre mort
1 font, 1935.
D'aquesta arrelada preocupació, se n'ha derivat la creença en la perpeutïtat i imortalitat d'una essència prima que informa l'ésser de tot l'existent i ha donat lloc a la formació de curiosos costums.