Un vel de Déu

Loc. Una persona de gran bondat, molt virtuosa.

Lloc: Barc., Gir.

Quan es volien exalçar les virtuts i qualitats morals d'una persona es deia que era un vel de Déu, ja que el vel ha estat sempre un teixit molt fi i de bona qualitat, de tacte dolç i suau, fet antigament amb lli o seda, i amb cotó o estam més modernament.

Persona de gran bondat. Virtuós i caritatiu. El vel era un teixit molt fi, suau i transparent, que calia que fos obrat amb fils molt fins i ben fets, de seda, cotó o llana. Calia, també, que fos obrat per teixidors molt destres i que tinguéssin el teler molt afinat. Era, per tant, un teixit de gran qualitat.