Paremiologia catalana comparada digital

Val més pa de munició que bons talls, essent desertor

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Val més pa de munició / que bons talls sent desertor

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pa», p. 68. Edicions Polígrafa.

Val més pa de munició que bons talls sent desertor

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 114. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Val més pa de munició que bons talls, essent dessertor

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 269», p. 744. Columna Edicions.

Val més pa de munició, que bons talls essent desertô

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 44 (15 de febrer de 1928) «Refraner. XXXIII. Ço que val més», p. 71. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Val més pa de munició, que bons talls sent desertor

1 font, 1926.
Vol dir que és preferible estar subjecte sense grans preocupacions, que tenir llibertat però sense tranquil·litat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pa Refr. v)». Editorial Moll.