Paremiologia catalana comparada digital

Valer-se'n

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1857.

Valer-se

1 font, 1997.
V. pron. Servir-se, fer ús.
S'ha valgut d'influències.
Equivalent en anglès: To make use (of).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Valer», p. 1191. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Servir-se, fer ús.
S'ha valgut d'influències.
Equivalent en castellà: Valerse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Valer», p. 1191. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Servir-se, fer ús.
S'ha valgut d'influències.
Equivalent en francès: Se servir.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Valer», p. 1191. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Servir-se, fer ús.
S'ha valgut d'influències.
Equivalent en alemany: (S er Sache) bedienen.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Valer», p. 1192. Enciclopèdia Catalana.

Valerse de algú

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 254. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.