Paremiologia catalana comparada digital

Venir l'hora

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Venir l'hora

1 font, 2006.
Temps.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 28. Web.
Temps.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 29. Web.
Temps.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Károly (2006): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 43. Web.

Venir la hora

1 font, 1864.
Fr. Cumplirse'l plasso senyalat ó'l temps determinat y á propósit pera alguna cosa.
Equivalent en castellà: Llegar ó llegarse la hora.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1, p. 848. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Cumplirse'l plasso senyalat ó'l temps determinat y á propósit pera alguna cosa.
Equivalent en llatí: Compositam horam appropinquare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1, p. 848. Hermanos Espasa, Editores.