Paremiologia catalana comparada digital

Vent a garbí i nuvolat, enganya a l'amo i al criat

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1994.

Vent a garbí i nuvolat, enganya a l'amo i al criat

2 fonts, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys mariners». Web.
Sinònim: Vent a garbí i nuvolat, o molt dolç o molta mar (o molt amarg) | Vent a garbí i nuvolat, o molt dolç o molta mar | Vent a garbí i nuvolat, Miano se'n va a la Fossa | Vent garbí i cel nuvolat, mal temps senyalat.
Font: Llopis 1953:185.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Garbí», p. 71. Edicions del Bullent.

Vent de garbí i nuvolat enganya l'amo i el criat

1 font, 1994.
De vegades ens aparella alguna malifeta.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llebeig», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.