Paremiologia catalana comparada digital

Vent de llevant mulla el botavant

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1988.

Vent de llevant, mulla el botavant

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 158. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. tb. 291.
Equivalent en castellà: Viento solano, agua en la mano.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Llevant», p. 77. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 30. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
És un vent plujós, que bufa tot l'any i origina una notable alteració de la mar. La tardor i la primavera són les estacions on el llevant té més presència, sent els mesos d'octubre i març els que enregistren una major conflictivitat.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Llevant (90o)», p. 54. Editorial Noray.

Vent de llevant mulla el botavant

2 fonts, 1999.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Indiquen que el vent que bufa de llevant porta pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.