Paremiologia catalana comparada digital

Vent de marinada, bona diada

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.

Vent de marinada, bona diada

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 31. Editorial Miguel A. Salvatella.

Vent de marinada, / bona diada

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 46. La Neotípia.
Però en general, segons ha estat dit, la marinada té bona reputació.
Font: Am. Temps 46.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Sudest», p. 51. Editorial Barcino.