Paremiologia catalana comparada digital

Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrere

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1914.

Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrera

3 fonts, 1914.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 43 (1 de febrer de 1928) «Refraner. XXXII. El vent», p. 47. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 415», p. 697. Columna Edicions.
El vent de porl moltes vegades forta pluja.
Lloc: Tremp.
Griera i Gaja, Antoni M. Pvre. (1914): Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC), II (juliol-setembre) «Els noms dels vents en català», p. 93. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Vent de port i tavernera mai n'ha mort cap al darrere

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La taverna i l'hostal», p. 29. Pagès Editors.

Vent de port i tavernera, / mai n'ha mort cap al darrera

1 font, 2012.
Com tots els vents nòrdics, té fama de sanitós […]. Potser aquest refrany, citat així per Griera [la font de què el pren] significa que és vent plover […].
Font: Sanchis 1952: 30, núm. 56.
Gargallo Gil, José Enrique; Fontana Tous, Joan (2012): «Aire serrano, agua en la mano. Garbellada de refranys castellans i catalans amb noms de vents» «2. Territori. 2.1. Mar», p. 208. Institut d'Estudis Catalans.