Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Vent marí, vent coquí, quan riu traeix
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.
Vent marí, vent coquí, quan riu traeix
2 fonts, 1951.
Es refereix al xaloc, vent asfixiant i polsegós que amb la seva humitat fa la calor més feixuga.