Paremiologia catalana comparada digital

Ventafocs

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Ventafocs

3 fonts, 1926.
F. Personatge femení d'una rondalla, constituït per una noia que a casa seva obliguen a fer les feines casolanes més humils però que arriba a casar-se amb el rei.
Fou la humil ventafocs transfigurada en princesa ideal, Costa Trad. 165.
Equivalent en castellà: Cenicienta.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ventafocs 2. a)». Editorial Moll.
La dona o noia de la casa més avorrida que fa les feines més humils.
Lloc: Sant Joan Despí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Ventafocs», p. 239. Edicions Polígrafa.
F Persona, institució, etc. que és injustament postergada i obligada a fer les feines més humils, el paper més galdós, etc.
Rodamots (2023): «Ventafocs - 5309 - https://rodamots.cat/ventafocs/». Rodamots, accepció 4.
M. i f. Persona que ventava el foc.
Rodamots (2023): «Ventafocs - 5309 - https://rodamots.cat/ventafocs/». Rodamots, accepció 2.
F. Criada.
Rodamots (2023): «Ventafocs - 5309 - https://rodamots.cat/ventafocs/». Rodamots, accepció 3.

La Ventafocs

1 font, 1997.
Conte infantil.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
S'aplica a la persona més maltractada d'una família.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Ventafochs

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Aventador.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.