Paremiologia catalana comparada digital

Vi moro, plata i or

12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Vi moro, plata i or

5 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 19. Revista L'Estel.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 39. Revista L'Estel.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el vi». Web.

Vi moro, plata i oru

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1065. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 83. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 341. Edicions 62.

Vi moro plata i oru

2 fonts, 2006.
Quan donen una cosa dolenta per una de bona.
Sinònim: Donar gat per llebre | —Això és or! —Sí, és oru que caga el moro!
Font: Tots els refranys catalans.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels ingenus - Dels enganys», p. 24. Brau Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Vi, oro, plata i oru

1 font, 2012.
Del castellà «oro». Sempre pronunciat /oru/ o /orus/, els diccionaris estàndards ho recullen només com el coll de les cartes de jugar representat per les monedes d'or, però en algunes frases fetes s'utilitza la forma «oru» per referir-se a l'or en el sentit material, encara que sigui per lligar amb la paraula «moro».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Oro», p. 250. Brau Edicions.