Paremiologia catalana comparada digital

Virilment

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Virilment

3 fonts, 1805.
Adv. D'una manera viril.
Les dones tenir en vil / comportant-les virilment, Spill 20 | Axí que'l nostre hostol virilment vencé lo hostol dels genovesos, Pere IV, Cròn. 307.
Equivalent en castellà: Virilmente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Virilment». Editorial Moll.
Adv. m. ant.
Sinònim: V. Varonilment.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Virilment», p. 417.
Baronívolament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Virilment», p. 297. Edicions Polígrafa.

Virilmènt

1 font, 1839.
Adv. mod. ant Varonilmènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Virilmènt», p. 1118. Impremta de Josep Torner.