Interj. Onomat.: Xac (tallar). També onomatopeia del soroll que fa el mar en rompre sobre la sorra.
Només una veu aquí, una altra allà, perdudes, entre xasss! i xasss! de mar (Blai Bonet, «Mister Evasió», 1969).
Xas!
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.
Xas
1 font, 2002.
Xas!
1 font, 1970.
Crit per a aclamar els xais.