Paremiologia catalana comparada digital

Xec!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Xec

3 fonts, 1979.
Soroll d'un cop, d'un xoc.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 96. Editorial Moll.
Que imita el soroll d'un cop.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 105. Editorial Millà.
Interj. Onomatopeia del soroll sec d'un cop o un xoc, com el que fan els boixets en fer punta de coixí, o del que fa un líquid que goteja damunt un cos, i també d'una fuetada, etc.
[…] el xec!… xec!… xec!… dels cops de llança dels armats a l'empedrat i la trista tonada del clarí, allunyant-se, afeblint-se, morint… (Narcís Oller, «Figura i paisatge», 1897).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «X», p. 250. Edicions 62.

Xec!

1 font, 1970.
Soroll de la pera d'apagar el llum d'electricitat.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xec! 1», p. 326. Edicions Polígrafa.
Soroll del clau trencat amb les tenalles.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xec! 2», p. 326. Edicions Polígrafa.