Paremiologia catalana comparada digital

Xerric que es mareja, torneu-lo a terra

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1988.

Xerric que es mareja, torneu-lo a terra

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 159. Editorial Millà.
Aquí, 'xerric' és el noi que va a bord d'una barca de pesca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 264. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 30. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
L'aprenentatge de l'art de pescar es feia a bord, i es transmetia de pares a fills. Els més menuts, tan bon punt es posaven drets després de néixer, tenien el seu lloc a la tripualció, ajudant en les feines de coberta. La gent de mar donava a aquests vailets el nom de xerric.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències… Mariners», p. 93. Editorial Noray.

Xerric que es mareja torneu-lo a terra

1 font, 2003.
NN: Xerric: vailet que ajuda a bord d'una barca de pesca.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 148. Pagès Editors.