Paremiologia catalana comparada digital

Xic-xac

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Xic-xac

3 fonts, 1970.
Obrir o tancar una porta amb clau.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 70. Editorial Moll.
Onomatopeia del so de dues bufetades.
Em va insultar i jo, xic-xac, li vaig ventar dues bufetades.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Xic-xac», p. 239. Editorial Pòrtic.
El soroll que fa la pedra en ser ferida pel foguer.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xic-xac 1», p. 333. Edicions Polígrafa.
El soroll de l'aigua que corre.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xic-xac 2», p. 333. Edicions Polígrafa.

Xic, xac, curat!

1 font, 2024.
Equivalent en castellà: Sana, sana, culito de rana.
Castellví, Dolors (2024): «Equivalent a "Cura sana…"?». Zèfir.