Paremiologia catalana comparada digital

Xiuït!

4 recurrències. Primera citació: 2002.

Xiuït

2 fonts, 2002.
Onomatopeia del xiulet que es fa amb la boca, sovint amb l'ajuda dels dits, per fer-se sentir de lluny.
El pastor va fer dos xiulets ben forts: xiuït, xiuït! I el gos, en sentir-los, va voltar les ovelles i les va fer tornar cap al prat.
Sinònim: Xiu.
Equivalent en anglès: Fhweet | Fwee | Fweet | Wheee.
Onomatopeia del xiulet que es fa amb la boca, sovint amb l'ajuda dels dits, per fer-se sentir de lluny.
El pastor va fer dos xiulets ben forts: xiuït, xiuït! I el gos, en sentir-los, va voltar les ovelles i les va fer tornar cap al prat.
Sinònim: Xiu.
Equivalent en castellà: Fiu.
Onomatopeia del xiulet que es fa amb la boca, sovint amb l'ajuda dels dits, per fer-se sentir de lluny.
El pastor va fer dos xiulets ben forts: xiuït, xiuït! I el gos, en sentir-los, va voltar les ovelles i les va fer tornar cap al prat.
Sinònim: Xiu.
Equivalent en francès: Fue | Hu | Pfuit | Pi-ouit.
Interj. Onomatopeia del xiulet que fa algú, sobretot per fer-se sentir de lluny.