Cos aque topa o es remou i no gaire dura.
Lloc: Illes Balears.
Xoc-xoc
2 recurrències. Primera citació: 1991.
Interj. Onomat.: Txaca-txaca. També onomatopeia de la remor del xipolleig d'una massa líquida.
Ens esbudellàvem de riure, els dies de pluja, de veure els espectadors amb les sabates plenes d'aigua i els peus que hi nedaven i feien xoc-xoc […] (Gabriel Janer Manila, «El cementiri de les roses», 1972).