M. Onomatopeia del crit de l'òliba, del mussol i d'altres ocells nocturns.
Tres dies abans de morir el meu oncle…, xut, xut, xut…, va cantar tota sa nit a sa ximenea de casa, Ruyra Parada 29.
Xut!
8 recurrències. Primera citació: 1926.
Xut
4 fonts, 1926.
M. Interjecció per a demanar o imposar silenci.
Equivalent en castellà: Chitón.
Lloc: Tortosa, País Valencià.
Crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns.
Lloc: Illes Balears.
Onomatopeia del crit del xot, de l'òliba i d'altres ocells nocturns.
—No ho heu sentit? «Xuut!, xuuut!». Em sembla que ja tornem a tenir l'òliba a les golfes —va dir en Ramon.
Equivalent en anglès: Hoot | Hoot-hoot | Tu-whit tu-whoo | Tywhoo | Whoo | Whoo-whoo.
Onomatopeia del crit del xot, de l'òliba i d'altres ocells nocturns.
—No ho heu sentit? «Xuut!, xuuut!». Em sembla que ja tornem a tenir l'òliba a les golfes —va dir en Ramon.
Equivalent en castellà: Uuh, uuh | Uu uu.
Onomatopeia del crit del xot, de l'òliba i d'altres ocells nocturns.
—No ho heu sentit? «Xuut!, xuuut!». Em sembla que ja tornem a tenir l'òliba a les golfes —va dir en Ramon.
Equivalent en francès: Bou bou | Houhou | Hou, hou, hou.
Sinònim: V. Xit 1.
Interj. i m. Xit. | Onomatopeia del crit del xot, l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. | m. Òliba, mussol o altres ocells nocturns.
Xut! Callem, no digau res […] (Anònim, «Relació dragmàtica de la nativitat del Fill de Déu» (s. XVII-XVIII), dins «Teatre català del Rosselló», 1989).