M. Onomatopeia del crit de l'òliba, del mussol i d'altres ocells nocturns.
Tres dies abans de morir el meu oncle…, xut, xut, xut…, va cantar tota sa nit a sa ximenea de casa, Ruyra Parada 29.
Xut!
4 recurrències. Primera citació: 1926.
Xut
3 fonts, 1926.
M. Interjecció per a demanar o imposar silenci.
Equivalent en castellà: Chitón.
Lloc: Tortosa, País Valencià.
Crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns.
Lloc: Illes Balears.
Interj. i m. Xit. | Onomatopeia del crit del xot, l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. | m. Òliba, mussol o altres ocells nocturns.
Xut! Callem, no digau res […] (Anònim, «Relació dragmàtica de la nativitat del Fill de Déu» (s. XVII-XVIII), dins «Teatre català del Rosselló», 1989).