Interj. Onomat.: Zas, especialment del que fa una cosa que es mou a molta velocitat i que talla l'aire, com per exemple el vent, una bala, una fletxa o un dard, i que fa una mena de xiulet, i també del xiulet mateix, o de l'acció d'apujar i abaixar una cremallera, o d'un cop fallit etzibat amb una espasa, un bastó, etc.
Jaumet: Anem a la glorieta? Ahir vaig veure una campaneta blava com queia a terra. Ziuuu… i rodava… (Mercè Rodoreda, «Un dia», 1959).