Paremiologia catalana comparada digital

De dret

17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1867.

De dret

9 fonts, 1910.
D'acord amb la llei.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dret», p. 171. Llibres de l'Index, S.A.
Anar directament a algun lloc, sense entretenir-se ni desviar-se del camí.
Va anar de dret a veure el metge.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dret», p. 171. Llibres de l'Index, S.A.
D'acord amb la llei.
Això et pertoca de llei: no es poden negar a pagar-t'ho.
Equivalent en castellà: De derecho.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Dret», p. 98. Enciclopèdia Catalana.
Segons la llei / d'acord amb la llei.
Encara que ara no visqui aquí, ell és veí de dret en aquesta població, perquè hi és empadronat / Amb la cerimònia es convertia en un membre de la família de ple dret.
Sinònim: A bon dret.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Legalment». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Leonard fou conduït de dret a través del seu suplici i n'emergí purificat, però dèbil.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XLI», p. 292. L'Avui / El Punt Avui.
Quan va arribar, se'n va anar de dret a la nevera a veure si hi havia una cervesa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 45. Llibres de l'Index, S.A.
D'acord amb la llei; anant directament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 84. Editorial Millà.
Segons la llei.
Sinònim: Veg. A bon dret.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 111. Edicions 62, accepció 1.
Directament.
Sinònim: Veg. Tot dret | Veg. tb. Camí dret.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 111. Edicions 62, accepció 2.
Sense aturar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Llocs i accidents geogràfics. Direcció», p. 52. Edicions 62.
Locucions adverbials de manera.
(1997): Curs d'escriptura catalana «17.1 L'adverbi», p. 17.8.

Anar de dret

2 fonts, 1964.
Vaig veure que l'home anava de dret a trobar-se amb un traginer que duia tres animals grossos.
Lloc: Pallars.
Lluís, Joan (1964): Records de la meva vida de pastor «La tosa», p. 54. Editorial Barcino.
No buscaven la complicació intel·lectual, anaven de dret a les coses que els tocaven més de prop.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol II. Cada gota val per mil», p. 30. Editorial Fonoll.

Anar de dret (a algun lloc o a algú)

1 font, 1993.
Un cotxe es va aturar al nostre costat, en va baixar una dona i va anar de dret als gats.
Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «Piràmide», p. 24. Edicions dels Quaderns Crema.

Anar de dret a

1 font, 2020.
Origen: 1855. Literalment, 'fer una línia d'abella cap a'. Al·ludeix a la ruta de les abelles obreres quan porten el nèctar i el pol·len al rusc. Recordem també l'expressió 'as the crow flies' = 'en línia recta'
En arribar-hi vaig anar de dret al lavabo = When I got there I made a beeline for the men's room.
Sinònim: Anar de pet a.
Equivalent en anglès: Make a beeline for.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «M», p. 121. Parcir Edicions Selectes.

Clavar de dret

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 82. Hermanos Espasa, Editores.

Tirar de dret; de dret á dret

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.