Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.
De Moià, ni dona ni ca
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
De Moià, ni dona ni ca
7 fonts, 1951.
En altres ocasions, però, les dites poden ser armes de destrucció massiva i sembla que hagin estat fabricades per enemics que, ja abans de les xarxes socials, no donaven la cara i portaven males intencions.
Lloc: Bages.
De Moia, ni dona ni ca
1 font, 1935.
De Moià, ni dona ni cà
1 font, 2020.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).