Paremiologia catalana comparada digital

Àngel de cornisa

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Angelet de cornisa

2 fonts, 1926.
El qui té les galtes bufarelles.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Angelet Loc. e)». Editorial Moll.
Irònic.
Pobret!… si no ha trencat mai cap plat… és un angelet de cornisa!
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 259. Societat Castellonenca de Cultura.

És un angelet de cornisa

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 279. Editorial Antinea.

Semblar un angelet de cornisa

1 font, 1926.
Aparentar esser un infeliç.
Font: Borràs, en BSCC, xiii, 259.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cornisa Loc». Editorial Moll.

Ser un àngel de cornisa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1497», p. 554. Columna Edicions.

Ser un angelet de cornisa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1491», p. 552. Columna Edicions.