Paremiologia catalana comparada digital

Ànima de Déu

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Ánima de Dèu

1 font, 1839.
Se diu del que es bonatxas y sensill.
Equivalent en castellà: Alma de Dios.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánima», p. 131. Impremta de Josep Torner.
Se diu del que es bonatxas y sensill.
Equivalent en francès: Bon diable.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánima», p. 131. Impremta de Josep Torner.
Se diu del que es bonatxas y sensill.
Equivalent en francès: Bonasse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánima», p. 131. Impremta de Josep Torner.
Se diu del que es bonatxas y sensill.
Equivalent en italià: Bonaccione.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánima», p. 131. Impremta de Josep Torner.
Se diu del que es bonatxas y sensill.
Equivalent en llatí: Vir simplex candidusque.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánima», p. 131. Impremta de Josep Torner.

Però… ànima de Déu!

1 font, 2008.
És una expressió que s'empra molt per interpelar a una persona de bon caràcter i massa bona fe.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.6 Diversos (Fe, devoció, ànima…) Dites», p. 316. Editorial Moll.